"Tercer és més difícil que quart!" "...que quart es més fàcil" deia la gent quan estava en tercer. I UNA MERDA! En quart va seguir el torrent de treballs, però més gran i amb més força.
A l'estiu previ havia montat aquesta vegada sis ordinadors en xarxa (a la Pobla). També els meus pares vam comprar una taula de ping-pong i vaig guanyar habilitats durant eixos dos mesos de vacances. Em vaig traure l'abonament a la piscina i vaig anar quasi tots els dies.
Els alumnes havíem tingut que elegir uns itineraris d'estudi, i jo sense dubtar-ho havia agafat tecnologia. La tecnologia m'agrada moltíssim, no podia elegir una altra opció. Tot això de mecànica, electricitat... jo no puc entendre com la gent no està interessada en això. Jo no puc viure sense saber com funcionen les coses. Tecnologia era una de les assignatures que més resultats donava en relació inversa a les hores (bé, més ben dit, minuts) estudiats. Per a mi era molt fàcil: per exemple, el tema d la electricitat sol ser un tema que provoca terror entre els estudiants, i jo ja feia circuits elèctrics i càclculs amb cinq anys.
Amb la base de la tecnologia, desenvolupe un fort interès pels avions, als quals considere una de les màximes expressions de la mecànica.
Al Telepizza vam anar el dia festiu de l'institut. Finalitzava així les festes de l'ESO, en les quals havia menjat paella, hamburguesa, carn torrà i pizza.
Les notes van ser al voltant del notable quasi totes. No van estar gens malament. Durant aquest curs vaig entrevistar a Toni Beltran per a fer un treball d'història. Va ser una entrevista molt interessant, on vaig aprender prou coses que desconeixia del Franquisme.
Aquell any va ser l'any d'esplendor del Pakito's Car Simulator. Va evolucionar molt ràpidament, fins i tot li vaig fer una adaptació a dues dimensions (Pakito's Turtle Simulator), aprofitant un treball de tecnologia. Recorde que teniem que programar un videojoc on es poguera conduir una tortuga per un circuit. L'aplicació tenia que comptar el temps i les voltes, i si la tortuga se'n eixia del circuit, reiniciar la volta. Doncs bé, jo vaig fer boxes, on es podia repostar i reparar danys. Li vaig posar a la tortuga un consum de combustible, i si se'n anava fora de la pista, un comptador de integritat del cotxe/tortuga anava baixant. I si qualsevol d'aquests arrivaba a cero, el joc finalitzava. Va ser un superprojecte!
El Pakito's Car Simulator va ser exhibit a la meua aula (aquell any la 201) durant una classe d'història. Va ser un moment en el qual em vaig sentir orgullós per la faena feta, projectada a la paret mitjançant el canó. Tinc un vídeo que registra el moment, potser el munte prompte.
I, per últim, el gran colofó: el viatge a Itàlia. Recorde quasi tot d'eixa meravellosa eixida de fi de curs. Vaig anar per primera vegada en vaixell, tot i que no era una meravella. Anècdotes hi van haver moltes, però soles contaré algunes de les més divertides. Com les que van passar al vaixell escoltant el partit d'Espanya amb Estats Units, de la Copa Confederacions. Estàvem uns quants apinyats al voltant de dos mòbils proveïts de ràdio, ja que al buc no hi arrivava senyal de televisió. El locutor va dir "La coge Villa, se va Villa por la frontal del área..." i jo vaig començar a celebrar el gol efusivament. Els meus companys em van parar, diguent que era servei desde el cantó. I es vam riure molt, cada vegada que el locutor deia "córner" em deien ells a mi: "Otro gol, Paco, otro gol." Però aixó soles era un aperitiu del que ens esperava, perquè poc després, van cantar gol quan estàvem despistats, i Eric va celebrar-ho saltant per la cambra amb la bandera espanyola. Quan el vam acallar, vam sentir que el gol era de Estats Units.
A Venècia vaig pilotar un parell de vaporettos. El primer semblava una pastera motoritzada, però el segon era enorme. Als dos casos vaig fer el mateix: em vaig apropar a la cabina i vaig demanar permís (en anglès) per a poder controlar el vaixell. Em van deixar i vaig disfrutar una estona conduint aquelles màquines. I el millor de tot, per a la meua satisfacció personal, va ser que comprenia i entenia tots els instruments de cabina, així com els indicadors. Durant la resta d'excursió vaig estar negociant amb el conductor de l'autobús si em deixava conduir el vehicle un poquet, però això ja haguera sigut massa :) A vore si munte els vídeos que tinc d'eixes experiències amb els vaixells.
I també penjaré la crònica de 1r de Batxillerat (fins als dies actuals).
A l'estiu previ havia montat aquesta vegada sis ordinadors en xarxa (a la Pobla). També els meus pares vam comprar una taula de ping-pong i vaig guanyar habilitats durant eixos dos mesos de vacances. Em vaig traure l'abonament a la piscina i vaig anar quasi tots els dies.
Els alumnes havíem tingut que elegir uns itineraris d'estudi, i jo sense dubtar-ho havia agafat tecnologia. La tecnologia m'agrada moltíssim, no podia elegir una altra opció. Tot això de mecànica, electricitat... jo no puc entendre com la gent no està interessada en això. Jo no puc viure sense saber com funcionen les coses. Tecnologia era una de les assignatures que més resultats donava en relació inversa a les hores (bé, més ben dit, minuts) estudiats. Per a mi era molt fàcil: per exemple, el tema d la electricitat sol ser un tema que provoca terror entre els estudiants, i jo ja feia circuits elèctrics i càclculs amb cinq anys.
Amb la base de la tecnologia, desenvolupe un fort interès pels avions, als quals considere una de les màximes expressions de la mecànica.
Al Telepizza vam anar el dia festiu de l'institut. Finalitzava així les festes de l'ESO, en les quals havia menjat paella, hamburguesa, carn torrà i pizza.
Les notes van ser al voltant del notable quasi totes. No van estar gens malament. Durant aquest curs vaig entrevistar a Toni Beltran per a fer un treball d'història. Va ser una entrevista molt interessant, on vaig aprender prou coses que desconeixia del Franquisme.
Aquell any va ser l'any d'esplendor del Pakito's Car Simulator. Va evolucionar molt ràpidament, fins i tot li vaig fer una adaptació a dues dimensions (Pakito's Turtle Simulator), aprofitant un treball de tecnologia. Recorde que teniem que programar un videojoc on es poguera conduir una tortuga per un circuit. L'aplicació tenia que comptar el temps i les voltes, i si la tortuga se'n eixia del circuit, reiniciar la volta. Doncs bé, jo vaig fer boxes, on es podia repostar i reparar danys. Li vaig posar a la tortuga un consum de combustible, i si se'n anava fora de la pista, un comptador de integritat del cotxe/tortuga anava baixant. I si qualsevol d'aquests arrivaba a cero, el joc finalitzava. Va ser un superprojecte!
El Pakito's Car Simulator va ser exhibit a la meua aula (aquell any la 201) durant una classe d'història. Va ser un moment en el qual em vaig sentir orgullós per la faena feta, projectada a la paret mitjançant el canó. Tinc un vídeo que registra el moment, potser el munte prompte.
I, per últim, el gran colofó: el viatge a Itàlia. Recorde quasi tot d'eixa meravellosa eixida de fi de curs. Vaig anar per primera vegada en vaixell, tot i que no era una meravella. Anècdotes hi van haver moltes, però soles contaré algunes de les més divertides. Com les que van passar al vaixell escoltant el partit d'Espanya amb Estats Units, de la Copa Confederacions. Estàvem uns quants apinyats al voltant de dos mòbils proveïts de ràdio, ja que al buc no hi arrivava senyal de televisió. El locutor va dir "La coge Villa, se va Villa por la frontal del área..." i jo vaig començar a celebrar el gol efusivament. Els meus companys em van parar, diguent que era servei desde el cantó. I es vam riure molt, cada vegada que el locutor deia "córner" em deien ells a mi: "Otro gol, Paco, otro gol." Però aixó soles era un aperitiu del que ens esperava, perquè poc després, van cantar gol quan estàvem despistats, i Eric va celebrar-ho saltant per la cambra amb la bandera espanyola. Quan el vam acallar, vam sentir que el gol era de Estats Units.
A Venècia vaig pilotar un parell de vaporettos. El primer semblava una pastera motoritzada, però el segon era enorme. Als dos casos vaig fer el mateix: em vaig apropar a la cabina i vaig demanar permís (en anglès) per a poder controlar el vaixell. Em van deixar i vaig disfrutar una estona conduint aquelles màquines. I el millor de tot, per a la meua satisfacció personal, va ser que comprenia i entenia tots els instruments de cabina, així com els indicadors. Durant la resta d'excursió vaig estar negociant amb el conductor de l'autobús si em deixava conduir el vehicle un poquet, però això ja haguera sigut massa :) A vore si munte els vídeos que tinc d'eixes experiències amb els vaixells.
I també penjaré la crònica de 1r de Batxillerat (fins als dies actuals).
Com a reflexió personal estan bé, falta documentació (suposo que al món passava alguna cosa!).També l'apartat gràfic és absent (almenys el Pakito....)D'acord, t'estimes més els exàmens, però aquest era un treball molt facil...Llàstima d'oportunitat!Un 6,5.
ResponEliminaAbans de fer res vaig llegir altres cròniques, i la documentació d'elles que tu dius queadva molt falsa. De sobte llegia dades de entrada en vigor d'una llei que xocaven amb la resta de paraules, que no acabaven d'encaixar en la narració, és a dir, que el autor no recordava/sabia res d'aixó, però ho havia buscat. Jo he passat de engayar a la gent diguent "aquell any va guanyar Zapatero i em va alegrar molt" perquè jo no recorde si ZP va guanyar l'any passat, fa dos o fa tres. Agradarà més o menys, però crec que tots sabem ficar a Google "fets importants 2007" i copiar. Clar que pasaven coses al món, però no recorde quan exactament, i no vullc enganyar a ningú escrivint "el dia 11 de març de l'any 2003 a les 7:36 del matí em va impactar..."
ResponEliminaAi, els enganys! Que "pavos" sóm els professors!
ResponElimina