Aquest va ser l'any on tímidament els estudis anaven complicant-se. I com he mencionat a la introducció, Toni Beltran em va suspendre a la segona evaluació un examen amb un 4,5. Per causa d'això, vaig començar a agafar els llibres per a estudiar deu minuts abans dels exàmens. Les notes estaven comprengudes entre cincs i huits, amb un parell de nous, i , de tant en tant apareixia un deu. La nostra classe va ser la 301.
Al Nadal, els meus pares van comprar una casa nova, situada a la Pobla de Tornesa. A partir d'eixe moment, a les vacances estic per allí. Ve molt bé, ja que es pot anar en bicicleta sense cap problema, i estàs a la muntanya... i una sèrie de característiques que la ciutat no té.
Toni Beltran era un professor especial, exsenador, que sabia moltes coses i ens va apropar part dels seus coneixements, amb les seues classes un tant diferents a les altres.
Vaig tirar Francès com assignatura optativa, ja que els idiomes obrin portes per al futur. Des d'aquest curs, ha sigut la meua optativa sempre.
Mitja classe vam anarr a McDonald's el dia de la festa de l'intitut. La nostra intenció inicial era agafar les hamburgueses i tornar a l'institut a menjar-nos-les. Però... qui resisteix sense menjar-se una hamburguesa quan la té a la mà? Quan vam tornar a l'institut, ja amb les hamburgueses als nostres budells, Cristòbal no ens va deixar entrar.
Eixe any vaig participar a una olimpiada matemàtica, a l'Alcora, crec recordar. Vaig quedar en la posició seixanta-quatre de cent vint-i-huit participants, just en la meitat.
A final de curs hi havia una excursió a Castella, organitzada per Toni Beltran. Els meus pares em van dir que jo no aniria, i em va costar acceptar-ho. Però el dia que s'acabava el segon plaç per a pagar, vaig pillar al meu pate a l'institut pagant-li a Toni. Finalment resultava que si que anava!
I va estar molt bé, vam anar a moltes ciutats de Castella, a més a més de Madrid. Un dia destacat va ser a Salamanca, on ens vam deixar temps lliure i vam anar uns deu xics a jugar a bolos. Després, quan exiem de la bolera, algú va dir que el últim que arribara a l'hotel era un ximple, i vam començar tots a córrer, creuant mitja ciutat. Després vam anar a vore a un bar el Barça - Getafe de la Copa del Rei amb un videoprojector, i el Barça va caure eliminat. Eixa nit, el meu amic Rony i jo vam saltar per la finestra per arribar a l'habitació de Ivan Sales i David Moreno. I a les dos de la matinada Toni ens va donar una bronca molt forta, amenaçant d'enviar-nos a Castelló en taxi.
A eixos dies també va començar la meua amistat amb Daniel Jurado, Vicent i Víctor Felip; ja que a mi i a Dani ens agrada la Fòrmula 1, i eixe cap de setmana hi havia una carrera.
A Valladolid, quasi al final de l'excursió, va anunciar Toni que hi havia una conferència de Jose Luis Rodríguez Zapatero, el president, i que podiem anar. Però ningú va voler (excepte jo). Em dóna a mi que si Toni hagera dit Rafa Mora...
Al Nadal, els meus pares van comprar una casa nova, situada a la Pobla de Tornesa. A partir d'eixe moment, a les vacances estic per allí. Ve molt bé, ja que es pot anar en bicicleta sense cap problema, i estàs a la muntanya... i una sèrie de característiques que la ciutat no té.
Toni Beltran era un professor especial, exsenador, que sabia moltes coses i ens va apropar part dels seus coneixements, amb les seues classes un tant diferents a les altres.
Vaig tirar Francès com assignatura optativa, ja que els idiomes obrin portes per al futur. Des d'aquest curs, ha sigut la meua optativa sempre.
Mitja classe vam anarr a McDonald's el dia de la festa de l'intitut. La nostra intenció inicial era agafar les hamburgueses i tornar a l'institut a menjar-nos-les. Però... qui resisteix sense menjar-se una hamburguesa quan la té a la mà? Quan vam tornar a l'institut, ja amb les hamburgueses als nostres budells, Cristòbal no ens va deixar entrar.
Eixe any vaig participar a una olimpiada matemàtica, a l'Alcora, crec recordar. Vaig quedar en la posició seixanta-quatre de cent vint-i-huit participants, just en la meitat.
A final de curs hi havia una excursió a Castella, organitzada per Toni Beltran. Els meus pares em van dir que jo no aniria, i em va costar acceptar-ho. Però el dia que s'acabava el segon plaç per a pagar, vaig pillar al meu pate a l'institut pagant-li a Toni. Finalment resultava que si que anava!
I va estar molt bé, vam anar a moltes ciutats de Castella, a més a més de Madrid. Un dia destacat va ser a Salamanca, on ens vam deixar temps lliure i vam anar uns deu xics a jugar a bolos. Després, quan exiem de la bolera, algú va dir que el últim que arribara a l'hotel era un ximple, i vam començar tots a córrer, creuant mitja ciutat. Després vam anar a vore a un bar el Barça - Getafe de la Copa del Rei amb un videoprojector, i el Barça va caure eliminat. Eixa nit, el meu amic Rony i jo vam saltar per la finestra per arribar a l'habitació de Ivan Sales i David Moreno. I a les dos de la matinada Toni ens va donar una bronca molt forta, amenaçant d'enviar-nos a Castelló en taxi.
A eixos dies també va començar la meua amistat amb Daniel Jurado, Vicent i Víctor Felip; ja que a mi i a Dani ens agrada la Fòrmula 1, i eixe cap de setmana hi havia una carrera.
A Valladolid, quasi al final de l'excursió, va anunciar Toni que hi havia una conferència de Jose Luis Rodríguez Zapatero, el president, i que podiem anar. Però ningú va voler (excepte jo). Em dóna a mi que si Toni hagera dit Rafa Mora...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada