Les trobairitz

La poesia trobadoresca va ser un moviment literari que va sorgir a l'Edat Mitjana a Occitània (més o menys l'actual França). Les obres que composaven els trobadors tractaven el tema de l'amor cortés, un amor adúlter en el que es volia a una dama d'alta posició social casada. Encara que s'anomene "amor", la majoria dels poetes soles volien favors o protecció per part de la dama, eren pocs els que consumaven l'amor físicament, l'amor era més platònic. En un temps on estava molt present la misogínia, la dama era idealitzada per l'escriptor trobadoresc. Alguns dels trobadors catalans més importants tenen noms com Guillem de Berguedà o Guillem de Cabestany.

A Occitània, les dones tenien un poc més de privilegis que a la resta de l'Europa medieval, com per exemple, que aquestes podien tindre herència. Aixó va afavorir que soles en eixe territori aparegueren trobairitz, dones trobadores. A més a més, al 1095, el Papa Urbà II va organitzar una croada, fet que va deixar les regions cristianes quasi sense homes, perquè aquestos anaven a la guerra. Així, la figura femenina cobrava més importancia social i cultural. La Comtessa de Dia, Alamanda de Castelnau o Tibors van ser importants trobairitz.

La temàtica de les composicions que feien les trobairitz era inversa a la que feien els trobadors: si els trobadors amaven a una dama de l'alta societat i, per tant, casada per convivència, en els poemes de les trobairitz, com que la dama no estimava sentimentalment al seu marit, aquesta buscava l'amor fora del matrimoni.

Eren altres temps, sort que la societat va evolucionant amb el temps. Ara no hi ha matrimonis de convivència (bé, sí que n'hi ha, al segle XXI encara hi ha gent que confon contraure matrimoni amb contraure patrimoni) i una persona pot trobar l'amor en qui vullga, siga ric o pobre, polític o parat... Ara, quan estimes a algú, no sols idealitzar-lo/la tant com els trobadors. Però ara l'amor espiritual no significa tant com abans.

Font:
http://blogs.murcia.es/santdo/files/2009/05/trovador.jpg