diumenge, 13 de desembre del 2009

Tristany i Isolda (4)

Capítols del XVI al XIX

  • 24. Però Tristany no oblida Isolda la Blonda, i, amb l'ajut del seu cunyat Kaherdí, arriba a Tintagel i es troba amb el senescal Dinàs. Què aconsella a Tristany:
      Que oblidi Isolda, que està sofrint molt, i que tingui pietat per ella

  • 25. Quan Dinàs intercedeix per Tristany, Isolda accepta l'encontre?
      Sí, perquè no ha oblidat la seva promesa

  • 26. Quina marca posa Tristany en el camí perquè Isolda s'adoni de la seva presència?
      Una branca d'avellaner amb lligabosc enllaçat

  • 27. Tristany vol tornar a veure la seva reina, no vol ni pot oblidar-la. Com es presenta al castell de Tintagel?
      Disfressat de boig

  • 28. Tristany passa uns dies amb la reina, però, tement que el descobreixin, marxa al seu país. Amb quina promesa?
      Si Tristany la necessita, Isolda hi anirà

  • 29. Ferit de mort, demana a Kaherdí que vagi a buscar Isolda, la Blonda. Si torna amb ella, hissarà:
      La vela blanca

  • 30. Isolda la Blonda pressent la mort de Tristany i la seva pròpia quan:
      És al mar i es produeix una tempesta molt forta

Tristany i Isolda (3)

Capítols de l'XI al XV

  • 15. L'ermità Ogrí escriu una carta de part de Tristany per al rei Marc. Què fa quan la té:
      La passa al seu clergue perquè li llegeixi, ell no sap llegir

  • 16. Isolda torna al castell. Quan els dos enamorats s'acomiaden, què es regalen:
      Isolda li regala un anell de jaspi verd i Tristany, el seu gos Husdent

  • 17. Una vegada Isolda ha tornat al castell, els deslleials què pretenen que faci el rei amb ella:
      Que passi pel jurament dels ossos dels sants i la prova del ferro roent

  • 18. Com jura la seva innocència la reina Isolda:
      Agenollada davant els ossos dels sants i el rei Artús

  • 19. Tristany marxa de Tintagel cap a Gal·les. Què li diu Isolda quan marxa:
      Si veu l'anell que un dia ella li regalà, farà el que Tristany li demani

  • 20. Tristany, a Gal·les, ajuda el duc Gilany a desfer-se del gegant Urgan el Pelós. Quina recompensa vol per poder regalar a Isolda:
      El seu gos, Petit-Crû

  • 21. Quina qualitat màgica té:
      El cascavell que porta fa oblidar les penes

  • 22. Tristany viatja durant dos anys per diferents reialmes i ducats fins que arriba a:
      Bretanya, allí es posa al servei del duc Hoel

  • 23. En haver vençut l'enemic, el duc ofereix a Tristany:
      La seva filla, Isolda de les Blanques Mans

Tristany i Isolda (2)

Capítols del VI al X

  • 7. Però no és de la serventa de qui ha de tenir por Isolda, sinó dels deslleials. Què maquina Brangiana perquè els enamorats puguin trobar-se i no ser descoberts:
      Els busca un lloc rere el castell perquè es puguin veure

  • 8. On s'amaga el rei Marc una vegada ha estat avisat de l'encontre dels amants:
      Dalt del pi on es troben cada nit

  • 9. El nan Frocí i els deslleials continuen ordint plans contra els enamorats: fan posar farina entre el llit de Tristany i de la reina. Com es resol:
      Per les gotes de sang de la ferida que s'ha fet Tristany, que cauen a la farina

  • 10. El rei Marc, irat i fora de si, ara no tindrà pietat per als amants i buscarà un càstig exemplar per a
    ells. Quin és de tots aquests:

      Fa cremar Tristany i Isolda en una foguera
      davant tota la població de Tintagel

  • 11. Com aconsegueix Tristany fugir d'ells:
      Es llança des d'una finestra al buit i el vent se l'emporta fins a una pedra evitant-li la mort

  • 12. El rei Marc, irat, lliura Isolda a uns llebrosos, però Tristany, sempre a l'aguait, els troba i:
      Agafa Isolda i fuig mentre Governal atueix el crani d'Ivany, el cap dels llebrosos

  • 13. El rei Marc, avisat per un forester, troba els amants dormint al bosc. Què fa llavors el rei Marc:
      Com que l'espasa de Tristany separava els dos cossos, la canvia per la seva, deixa els seus guants d'ermini, i canvia l'anell de maragdes que porta Isolda

  • 14. Quina és la reflexió d'Isolda quan s'adona que el rei Marc els ha descobert al bosc i ha posat un anell al seu dit:
      Que el rei els vol perdonar i que Tristany, per culpa seva, ha de viure com un fugitiu fora de la cort

divendres, 11 de desembre del 2009

Tristany i Isolda

Abans de llegir

Context literari

  • Segur que has vist o has llegit diferents sobre la història del rei Artús. Recordes alguna pel·lícula? I algun llibre?
Recorde haver llegit un conte de Disney quan era xicotet.

  • Abans de llegir el llibre, pots informar-te a l'enciclopèdia sobre: la Taula Rodona, el rei Artús...

Context geogràfic

  • Observa aquests indrets en un mapa de l'Europa del segle XII i compara'l amb un mapa actual d'Europa.




Comprensió

Capítols de l'I al V

  • 1. Per quin motiu li posen el nom de Tristany:
      Perquè, en néixer, la seva mare digué que havia vingut a la Terra amb tristesa

  • 2. Tristany lluita contra el Morholt d'Irlanda a l'illa de Sant Samsó, i surt de la batalla:
      Victoriós i greument ferit

  • 3. Isolda la Blonda, quan veu per primer cop Tristany:
      El guareix de les seves ferides

  • 4. El rei Marc decideix casar-se amb Isolda dels cabells d'or perquè:
      Una oreneta li porta un parell de cabells d'ella

  • 5. La mare d'Isolda prepara un filtre amorós perquè se'l begui la seva filla juntament amb el seu promès, el rei Marc. Com és que se l'acaba bevent amb Tristany:
      Perquè tant ella com Tristany estan assedegats i una serventa confon la poció amb un altre beuratge

  • 6. Què fa Brangiana per Isolda perquè el rei Marc no s'assabenti que la seva muller no és verge:
      Ocupa el lloc d'Isolda la nit de noces


Vós, la meua dama

Teniu eixa mirada, plena de goig,
que quan en mi es fixa, em torne boig.
Teniu eixe rostre, amb tanta bellesa,
gran obra mestra de la naturalesa.

Quan jo pense en vós, la resta no m'importa,
però si no esteu en mi, la vida és morta.
Quan jo pense en vós, tan dolça com la mel,
em pareix que els meus sentits toquen el cel.

Àngel Portalés - Francisco Sayas

Les trobairitz


La poesia trobadoresca va ser un moviment literari que va sorgir a l'Edat Mitjana a Occitània (més o menys l'actual França). Les obres que composaven els trobadors tractaven el tema de l'amor cortés, un amor adúlter en el que es volia a una dama d'alta posició social casada. Encara que s'anomene "amor", la majoria dels poetes soles volien favors o protecció per part de la dama, eren pocs els que consumaven l'amor físicament, l'amor era més platònic. En un temps on estava molt present la misogínia, la dama era idealitzada per l'escriptor trobadoresc. Alguns dels trobadors catalans més importants tenen noms com Guillem de Berguedà o Guillem de Cabestany.



A Occitània, les dones tenien un poc més de privilegis que a la resta de l'Europa medieval, com per exemple, que aquestes podien tindre herència. Aixó va afavorir que soles en eixe territori aparegueren trobairitz, dones trobadores. A més a més, al 1095, el Papa Urbà II va organitzar una croada, fet que va deixar les regions cristianes quasi sense homes, perquè aquestos anaven a la guerra. Així, la figura femenina cobrava més importancia social i cultural. La Comtessa de Dia, Alamanda de Castelnau o Tibors van ser importants trobairitz.

La temàtica de les composicions que feien les trobairitz era inversa a la que feien els trobadors: si els trobadors amaven a una dama de l'alta societat i, per tant, casada per convivència, en els poemes de les trobairitz, com que la dama no estimava sentimentalment al seu marit, aquesta buscava l'amor fora del matrimoni.

Eren altres temps, sort que la societat va evolucionant amb el temps. Ara no hi ha matrimonis de convivència (bé, sí que n'hi ha, al segle XXI encara hi ha gent que confon contraure matrimoni amb contraure patrimoni) i una persona pot trobar l'amor en qui vullga, siga ric o pobre, polític o parat... Ara, quan estimes a algú, no sols idealitzar-lo/la tant com els trobadors. Però ara l'amor espiritual no significa tant com abans.


Font:
http://blogs.murcia.es/santdo/files/2009/05/trovador.jpg

divendres, 30 d’octubre del 2009

Joan i Alamanda

Joan (TROVADOR)
Era bellíssima, era sense cap dubte la millor dona que havia vist mai. Amb eixa mirada, amb eixe rostre... Soles de vore eixa meravella de dona, vaig començar a visualitzar els versos al meu cap. I va ser aleshores quan vaig decicir fer-li una cançó, amb l'esperança que es flitrara a la cort, i que reconeguera el meu senyal. La sort va estar amb mi, perquè ella, Alamanda, esposa del senyor, Pere el Gran, va captar que la cançó li anava dirigida a ella. I quan al dia següent vaig coincidir amb ella en els jardins, no dic que era un somni perquè era més que un somni.

Alamanda (MIDONS)
El que escoltaven les meues orelles, sens dubte, era un missatge. Al dia següent als jardins vaig tindre l'oportunitat d'estar una estona amb aquell trobador, Joan, i em vaig acabar d'enamorar d'ell. Va ser la primera vegada que el veia a soles, i em va recitar de nou aquella cançó. Teniem cura de que no ens descobrira ningú, ja que al meu marit no li faria molta gràcia... No sé per qué no l'he tornat a vore...

LLAUSENGER
I a mi no em pareixia bé! Eixe despreci que pareixia mostrar-me, eixe clar favoritisme cap als altres cavallers... Era una injustícia! Tots érem cavallers, ¿per qué a mi em tractava d'una manera diferent a la resta? Aleshores vaig pensar que si li deia al senyor allò que havia avistat ahir, el moment tan íntim entre Joan i Alamanda que vaig veure mentre passetjava pels inmensos jardins, ell tindria una millor imatge de mi. No va servir de res, el senyor no va modificar la seua forma de tractar-me. I uns dies després de comunicar-li el que jo sabia, em vaig assabentar de la misteriosa mort del trovador, Joan.

Aquesta història, com veieu, l'he intentada fer en primera persona, amb la peculiaritat de que hi han varies persones en primera persona. Sóc conscient de que no té gairebé informació sobre el contexte. Açó està fet intencionadament, ja que no m'agrada ficar eixos detalls, deixe que el lector els imagine.

dijous, 29 d’octubre del 2009

L'amor


Ací es queda aquesta entrada, esperant a que m'arribe l'inspiració en un futur.









Fonts:
http://cms7.blogia.com/blogs/c/co/cor/corazon/upload/20070718044857-algo-sobre-el-amor.jpg
http://sp2.fotolog.com/photo/18/42/70/daleqtupuedes/1217435532578_f.jpg
http://i58.photobucket.com/albums/g252/PINKY_BLACK/AMOR.jpg
http://despechado.files.wordpress.com/2009/01/amor-vs-amistad.jpg

Diccionari històric - Edat Mitjana






Bé, avui tenim ací unes definicions del contexte històric que estem estudiant a classe, l'Edat Mitjana:

Font:
http://www.juntadeandalucia.es/averroes/colegiolasalud/reinos%20cristianos
/edad_media0.jpg

El començament

Hola!

Bé, ja no sé ni fa quants dies tindria que haver-me fet aquest bloc, però com diu el refrany, més val tard que mai.

Benvinguts al meu bloc. Jo sóc Francisco, més conegut per tots com Paco. Sóc un alumne de 1r de Batxillerat. Encara que la majoria de les visites que tindré ja em coneixen, he de fer aquesta presentació per si entra alguna visita aliena al projecte. El projecte del qual parle és una idea de la meua professora de Valencià, que es basa en que els seus alumnes tinguem un bloc com aquest, i anar ficant els treballs, a més d'obrir moltes possibilitats de comunicació, tals com enquestes, comentaris i opinions...

Sens dubte, una idea que amenitzarà els treballs un poc, al poder despreocupar-nos d'imprimir, enquadernar... Espere que ens servisca per a expresar-nos més i per a aprendre a utilitzar les noves tecnologies, cada vegada més importants en la societat.


Font:
http://i136.photobucket.com/albums/q179/joombly/com_hola/hola.png