Tirant lo Blanc (4)

CAPITOLS XIII i XIV

Aneu alerta amb la Viuda Reposada! Vaja dona més mentidera i gelosa, que posa en perill la relació entre Tirant i Carmesina. També és astuta com Tirant, ja que la trampa que li fica a aquest està molt ben elaborada. I quina pena el naufragi, encara que sé que no mor Tirant i que arriba a les costes d'Àfrica (perquè ho hem comentat a classe). També hi ha intriga, perquè amb el naufragi, Plaerdemavida encara no ha pogut vore a la Princesa i, per tant, no ha acabat amb les diferències existents entre Tirant i Carmesina creades per la Viuda.

OPINIÓ PERSONAL

Bé, el llibre m'ha agradat prou. El millor per a mi, sens dubte, les estratègies, tant de Tirant com l'engany de la Viuda Reposada. Ha sigut un llibre fàcil de llegir.I ja puc dir que he llegit una obra important de la literatura valenciana :)

Tirant lo Blanc (3)

CAPITOLS IX i X

I si Tirant ja havia demostrat les seues aptituds bèliques per terra, en aquestos capítols ho fa per la mar. Que graciòs el mariner turc, parlant mal de Tirant davant de Tirant :) I quin detall per par de Tirant de no matar-lo. De nou, m'ha agradat la narració d'una estratègia de Tirant per a guanyar als moros, que, com les anterios estratégies, també m'ha paregut molt bona. Terra, mar... llàstima que al temps de Tirant no existiren els avions, si hagués sigut així estic quasi segur que Martorell hauria pujat a Tirant a un.

CAPITOLS XI i XII

Les guerres cedeixen el lloc de la trama que ocupaven per a deixar pas a l'amor. No acabe de comprendre el motiu pel qual Plaerdemavida ajude tant als dos enamorats, pareix un catàcter alturista. Potser és perquè estima molt a Carmesina, i per aixó vol que siga feliç amb Tirant. Sorprén també el poder de convicció de Plaerdemavida sobre l'Emperador, màxima autoritat política a l'imperi i el manipula un poc la seua serventa... Pobre de Tirant, mira que trencar-se la cama. Jo si fora ell tindria més paciència i no em jugaria la pell com ell fa.

Tirant lo Blanc (2)

CAPITOLS IV,V i VI

En aquestos capítols começa una dels elements que més m'agraden al món de la cavalleria: les batalles. Sempre he considerat que la guerra d'abans era més bonica que la moderna. Abans podien existir herois, cavallers valents... ara si a una guerra traus el cap del teu cau, te'l volen fàcilment. A mi m'agrada l'enginy i Tirant m'ha impressionat amb la seua astúcia militar a les dues batalles en les que lluita, elaborant l'estratègia dels cavalls per a despertar el turcs i la d'amagar part de l'exèrcit per a que els enemics es confiaren.

CAPITOLS VII i VIII

El Rei d'Egipte, aliat dels turcs, desafia a Tirant a un enfrontament. Encara no acabe de comprendre com Tirant, un cavaller del que diuen meravelles, no lluita cara a cara amb el rei d'Egipte, ho fa exèrcit contra exèrcit. En aquest fet Tirant m'ha paregut un poc covard.

Tirant lo Blanc

ABANS DE LLEGIR

Uf! Quant de temps sense actualitzar el bloc! Bé, acabe de llegir-me la introducció del Tirant lo Blanc. A primera vista pareix un llibre fàcil de llegir. A més a més, veig que em trobe davant d'un dels grans de la literatura valenciana, i tinc interés en llegir-lo. A partir d'aquesta entrada aniré posant els comentaris que tinga sober el llibre.

CAPITOLS I, II i III

Vaja, confirme el que deia abans: el llibre es fàcil i ràpid de llegir. De moment porte llegits tres capitols, en els quals Tirant ha arribat a Constantinoble per ajudar a l'Emperador grec en la batalla contra els turcs. Em sorprén que un rei li demane un favor a un cavaller tan efusivament, perquè el Rei de Sicília no deixa de suplicar-li a Triant que ajude a l'Emperador. M'ha paregut molt curiosa i original la declaració d'amor de Tirant a la Carmesina, però segons conten Joanot Martorell ja la va plagiar d'un altre llibre...